Resultats de la cerca frase exacta: 11
Diccionari castellā-catalā
|
1.
jurar
(castellā)
Font
Diccionari castellā-catalā d'Enciclopčdia Catalana (4a ediciķ)
v tr 1 jurar. Te juro que volveré, et juro que tornaré. 2 [un cargo, dignidad] jurar. Jurar un cargo, jurar un cārrec. 3 jurar en falso jurar en fals. 4 jurar por jurar per. 5 jurársela (o jurárselas) a alguien fam portar-la (o tenir-la) votada a algú. 6 lo juraría ho juraria. 7 lo juro t'ho juro [...]
|
|
2.
constituciķn
(castellā)
Font
Diccionari castellā-catalā d'Enciclopčdia Catalana (4a ediciķ)
f 1 constituciķ. 2 pl [normas] estatuts m, reglament m sing. 3 jurar la constituciķn jurar la constituciķ. [...]
|
|
3.
jurado
(castellā)
Font
Diccionari castellā-catalā d'Enciclopčdia Catalana (4a ediciķ)
-da adj 1 [participio pasado de jurar] jurat -ada. m 2 [tribunal] jurat. 3 jurado de empresa jurat d'empresa. m i f 4 [miembro del tribunal] jurat. [...]
|
|
4.
perjurar
(castellā)
Font
Diccionari castellā-catalā d'Enciclopčdia Catalana (4a ediciķ)
v intr 1 perjurar. 2 jurar sovint. v tr 3 perjurar. Jurķ y perjurķ que no sabía nada, va jurar i perjurar que no en sabia res. v pron 4 p fr perjurar intr. [...]
|
|
5.
juramento
(castellā)
Font
Diccionari castellā-catalā d'Enciclopčdia Catalana (4a ediciķ)
m 1 [acciķn y efecto de jurar] jurament. Un juramento falso, un jurament fals. 2 dr jurament. Juramento asertorio, promisorio, jurament assertori, promissori. 3 [blasfemia] renec, blasfčmia f, maledicciķ f. Soltar juramentos, dir renecs. 4 bajo juramento sota jurament. 5 juramento falso jurament [...]
|
|
6.
tronar
(castellā)
Font
Diccionari castellā-catalā d'Enciclopčdia Catalana (4a ediciķ)
[Se conjuga como: acordar] v impers 1 tronar. v intr 2 fig retronar. Truenan los caņones, retronen els canons. 3 p fr arruīnar-se pron. 4 [despotricar] malparlar, dir fāstics. 5 [jurar, maldecir] renegar, blasfemar. 6 está que truena fig i fam estā que bufa. 7 por lo que pueda tronar fig i fam per [...]
|
|
7.
carretero
(castellā)
Font
Diccionari castellā-catalā d'Enciclopčdia Catalana (4a ediciķ)
-ra adj 1 carreter -a. Camino carretero, camí carreter. m 2 [constructor] carreter. 3 [conductor] carreter. 4 jurar (o blasfemar, o maldecir) como un carretero renegar com un carreter. [...]
|
|
8.
barbaridad
(castellā)
Font
Diccionari castellā-catalā d'Enciclopčdia Catalana (4a ediciķ)
decir barbaridades [jurar] fer juraments. 6 Ąqué barbaridad! quina barbaritat!, quina bestiesa!7 que es una barbaridad tant (o de tal manera) que sembla mentida. Las ciencias adelantan que es una barbaridad, les cičncies progressen tant que sembla mentida. 8 una barbaridad fam una barbaritat. Gasta una [...]
|
|
9.
bandera
(castellā)
Font
Diccionari castellā-catalā d'Enciclopčdia Catalana (4a ediciķ)
13 bandera negra bandera negra. 14 batir banderas mil retre bandera. 15 de bandera fig i fam de pro, espatarrant. 16 dejar bien puesta la bandera fig fer quedar bé. 17 jurar bandera (o la bandera) mil jurar bandera. 18 lleno hasta la bandera ple de gom a gom, ple a vessar. 19 militar bajo la bandera [...]
|
|
10.
cargo
(castellā)
Font
Diccionari castellā-catalā d'Enciclopčdia Catalana (4a ediciķ)
. 19 hacerse cargo [comprender] fer-se cārrec (o el cārrec). 20 hacerse cargo [enterarse] fer-se cārrec (o el cārrec). 21 hacerse cargo [recibir] agafar (o prendre) al seu cārrec. Me hago cargo del dinero de la caja, agafo al meu cārrec els diners de la caixa. 22 jurar el cargo jurar el cārrec. 23 [...]
m 1 [peso] cārrec, cārrega f. 2 [acciķn] cārrega f, carregada f. 3 fig [empleo, funciķn] cārrec. Ocupa el cargo de embajador, ocupa el cārrec d'ambaixador. 4 fig [jefe] cārrec. Los altos cargos, els alts cārrecs. 5 fig [falta que se imputa] cārrec, retret. Graves cargos a la direcciķn, greus cārrecs a la direcciķ. 6 fig [cuidado] cārrec. Estar una cosa a cargo de alguien, ésser una cosa a cārrec d'algú. 7 dr cārrec. ŋDe qué cargos se me acusa?, de quins cārrecs se m'acusa? 8 econ cārrec. 9 a cargo de [a ser abonado por] a cārrec de. 10 a cargo de [bajo la responsabilidad de] a cura (o a cārrec) de. 11 al cargo de al cārrec de. 12 cargo de almas cārrec d'ānimes. 13 cargo de conciencia cas de conscičncia. 14 cargo de confianza cārrec de confianįa. 15 cargo representativo cārrec representatiu. 16 con cargo a a cārrec de. 17 correr a cargo de ésser a cārrec de. 18 hacer cargos presentar cārrecs. 19 hacerse cargo [comprender] fer-se cārrec (o el cārrec). 20 hacerse cargo [enterarse] fer-se cārrec (o el cārrec). 21 hacerse cargo [recibir] agafar (o prendre) al seu cārrec. Me hago cargo del dinero de la caja, agafo al meu cārrec els diners de la caixa. 22 jurar el cargo jurar el cārrec. 23 tener a su cargo tenir al seu cārrec. 24 tomar a su cargo agafar (o prendre) al seu cārrec. 
|
m
1 [peso] cārrec, cārrega f.
2 [acciķn] cārrega f, carregada f.
3 fig [empleo, funciķn] cārrec. Ocupa el cargo de embajador, ocupa el cārrec d'ambaixador.
4 fig [jefe] cārrec. Los altos cargos, els alts cārrecs.
5 fig [falta que se imputa] cārrec, retret. Graves cargos a la direcciķn, greus cārrecs a la direcciķ.
6 fig [cuidado] cārrec. Estar una cosa a cargo de alguien, ésser una cosa a cārrec d'algú.
7 dr cārrec. ŋDe qué cargos se me acusa?, de quins cārrecs se m'acusa?
8 econ cārrec.
9 a cargo de [a ser abonado por] a cārrec de.
10 a cargo de [bajo la responsabilidad de] a cura (o a cārrec) de.
11 al cargo de al cārrec de.
12 cargo de almas cārrec d'ānimes.
13 cargo de conciencia cas de conscičncia.
14 cargo de confianza cārrec de confianįa.
15 cargo representativo cārrec representatiu.
16 con cargo a a cārrec de.
17 correr a cargo de ésser a cārrec de.
18 hacer cargos presentar cārrecs.
19 hacerse cargo [comprender] fer-se cārrec (o el cārrec).
20 hacerse cargo [enterarse] fer-se cārrec (o el cārrec).
21 hacerse cargo [recibir] agafar (o prendre) al seu cārrec. Me hago cargo del dinero de la caja, agafo al meu cārrec els diners de la caixa.
22 jurar el cargo jurar el cārrec.
23 tener a su cargo tenir al seu cārrec.
24 tomar a su cargo agafar (o prendre) al seu cārrec.